Autor: admin

Igualment es qüestiona la falta de justificació de l’interès públic del projecte, l’import del cànon que es vol fer pagar i la falta d’un reglament del servei públic esportiu. Les al·legacions també mostren com falta documentació necessària per justificar la concessió i que aquesta concessió és, en realitat, una privatització. Finalment, en les al·legacions es posa èmfasi en què no queden clars quins són els criteris d’adjudicació i això genera arbitrarietat; i la concessió de beneficis al concessionari que es considera que no estan justificats.

L’EMD no té competència per fer la concessió

Així, l’EMD no té competència per fer la concessió el camp de futbol perquè sobre els béns d’ús públic només en té la vigilància. Sobre el seu propi patrimoni com s’ha dit, té la facultat d’administració i conservació. L’administració, doncs, es defineix com la gestió ordinària per tal que els veïns en pugui treure aprofitament i no pot suposar, en cap cas, una atribució privativa d’un bé comú. Per la via de l’administració de béns no es pot arribar a la concessió privativa.

Qüestions urbanístiques

Com que la finca on hi ha el camp de futbol està fora d’ordenació, pel fet que no s’ha desenvolupat totalment el pla previst, aquesta afectació urbanística suposa que totes les facultats que s’atorguen al concessionari de construir edificis, vestuaris, etc., no estiguin permeses mentre no es desenvolupi completament el sector. Així, no es podrien fer obres de consolidació, augment de volum, modernització o obres que incrementin el valor d’expropiació dels edificis o instal·lacions.

Caldria prèviament a la concessió tramitar un ús provisional del sòl, de conformitat i amb les condicions que preveu la Llei d’Urbanisme. Si no es tramita aquest ús, i el concessionari pretén desenvolupar les obres perquè així li autoritza la concessió pot produir-se un desequilibri d’aquesta i fins i tot, si la comissió territorial d’urbanisme no les autoritzés, podrien néixer drets d’indemnització al concessionari.

Falta de reglament

La inexistència d’un reglament del servei públic esportiu aprovat per l’EMD de l’Estartit, fa que no es coneguin les condicions d’accés a la instal·lació esportiva, conculcant un dels drets fonamentals dels ciutadans que és l’accés als serveis públics sense cap mena de discriminació, ni econòmica ni d’altre ordre. Si s’acaba atorgant la concessió serà el gestor qui discrimini qui entra i qui no a la “seva” instal·lació i en quines condicions ho fa. Això xoca radicalment amb el principi de lliure accés als serveis públics bàsics, com l’esportiu, que els ens locals han de promoure com a competència pròpia.

Privatització

La funció de l’administració pública no és satisfer les necessitats administratives sinó les necessitats ciutadanes. L’EMD, és un ens locals i com a tal ha de promoure l’interès públic i no pas l’interès particular (inclòs com a interès particular el de la pròpia administració).  Una altra mostra d’aquesta privatització es veu en la relació econòmica que s’estableix en el propi plec de clàusules. Es determina un cànon de 8.386€ a l’any, però s’estableix una subvenció de 7.500€ en espècies, l’EMD pagarà el consum elèctric, i també 2.500€ per l’aigua que pagarà l’EMD. Igualment l’EMD pagarà els dies reservats (74 dies anuals) amb un import de 2.035€/any. Així, el concessionari rebrà efectivament, i pel cap baix, 3.649€ a l’any que pagarà l’EMD per a la utilització del seu propi camp de futbol.

Import del cànon

La referència utilitzada per donar valor a la concessió s’utilitza únicament el valor de reposició de les construccions. Per molt que qui redacta l’estudi consideri difícil perquè no és habitual vendre i comprar camps de futbol, l’article 65.b) RPEL indica que cal incloure una valoració de la part de domini públic que s’hagi d’ocupar, com si es tractés de béns de propietat privada. És erroni, doncs únicament valorar les construccions perquè el que es posa a concessió és el sòl que és el que està qualificat de sistema d’equipaments públics.

Falta de justificació de l’interès públic de l’actuació

L’Estudi de viabilitat justifica la concessió en el fet que la utilització del camp és baixa, un 15% de la seva potencialitat segons s’indica. Enlloc, però, d’assenyalar iniciatives que puguin suposar una millor utilització, es decanta per una explotació privada que permeti treure rendiment privat a un bé de domini públic afecte a un servei obligatori que es els equipaments esportius, al mateix temps que expulsa a les entitats que ara estan utilitzant el camp, relegant-los a un horari nocturn, únicament, i a caps de setmana alterns i segons les necessitats del concessionari. El que convé, en tot cas, per fer créixer l’ús de l’equipament esportiu és promoure des de l’EMD el foment de l’esport i dissenyar un pla esportiu per tota la ciutadania.

Falta de documentació necessària per justificar la concessió

Es denuncia l’absència de la documentació necessària per justificar l’interès de la concessió. Aquesta hauria d’incloure el Projecte de concessió, la Memòria justificativa, plànols representatius de la situació, les dimensions i les altres circumstàncies de la porció de domini públic objecte d’ocupació, plànols de detall de les obres que, si s’escau, s’hagin d’executar, i valoració de la part de domini públic que s’hagi d’ocupar, entre d’altres.

Competència tècnica del redactor de l’Estudi de viabilitat

Per l’exercici professional d’Enginyeria industrial, de conformitat amb l’article 9.2 del Reial Decret 1332/2000, de 7 de juliol, és requisit indispensable estar col·legiat al col·legi professional en l’àmbit territorial del qual es tingui el domicili professional únic o principal. Comprovat al Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya no hi consta col·legiat cap enginyer industrial amb el nom d’Antoni Batlló Buxó-Dulce ni tampoc no consta a cap altre col·legi de l’estat espanyol segons el certificat de data 15 de juliol de 2021 que s’adjunta a les al·legacions presentades, juntament amb una nota jurídica on s’assenyala l’obligatorietat de la col·legiació. Ambdós documents signants electrònicament. Aquesta falta de competència i, tal com hem vist, de rigor tècnic i jurídic invalida completament l’Estudi de Viabilitat esmentat.

Altres gràcies que s’atorguen al concessionari

• L’Entitat Municipal Descentralitzada assumeix la responsabilitat d’execució i el cost de la llicència d’activitats.
• Es concedeix la gràcia al concessionari que sigui ell qui decideixi els anys que vol disposar del bé públic.
• Cal assenyalar també la qüestió de l’assegurança de responsabilitat civil. L’exigència que en fa l’EMD suposa que, de conformitat amb el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, s’estigui preveient un aforament fins a 100 persones quan avui a la grada ja n’hi caben 300. Fora més lògic que el capital assegurat es relacionés amb l’aforament màxim que tindrà la instal·lació i que en cap cas no pugui ser inferior a 750.000€/any que cobriria un aforament de 500 persones.
• La concessió exclou la revisió del cànon de la concessió. Ja s’ha dit que aquest és més que insuficient i, de fet, la concessió suposa un cost de més de 3.000€ a l’EMD atès que es satisfan les despeses d’electricitat i d’aigua per part de l’entitat municipal. A més, el cànon de la concessió es manté fix durant tot el període que pot arribar a ser de 30 anys. Aquest aspecte és un evident benefici i gràcia que es concedeix al concessionari sense cap mena de justificació.

Criteris d’adjudicació

No s’hi determina la concreció d’aquests punts. A tall d’exemple, dels 50 punts del pla de gestió esportiva, fins a 20 punts s’obtenen del què la descripció del projecte sigui adequada. L’adequació s’utilitza en totes les valoracions i genera veritables dubtes interpretatius. En cap dels casos no s’aclareix a què s’adequa. L’adequació és l’adaptació d’una cosa a una altra, per tant sense saber a què s’adapta la descripció del projecte és invalorable. Aquestes inconcrecions fan que els 90 punts que es poden aconseguir esdevinguin subjectius, inconcrets i indeterminats.

Que es deixi sense efecte

Els grups municipals d’ERC, a l’equip de govern i de JUNTS, CUP, Cambte i l’EST (a l’oposició) demanen que aquest plec de clàusules es deixi sense efecte. I, en tot cas, que s’obri una negociació amb el Ple de l’Ajuntament de Torroella perquè tramiti, si és el cas, aquesta concessió.

També demanen que el secretari de l’Ajuntament faci un informe jurídic sobre la capacitat de disposició dels béns de titularitat de l’EMD l’Estartit i que indiqui quin ha de ser el procediment i els òrgans competents per a l’atorgament d’una concessió demanial sobre el Camp Municipal de Futbol de l’Estartit. També es demana que Secretaria acrediti la capacitat tècnica del redactor del projecte.

I a la secretaria de l’EMD que es pronunciï si l’Estudi de viabilitat redactat pel Sr. Antoni Batlló Buxó-Dulce compleix amb el contingut del projecte. Es demana que els serveis tècnics de l’Ajuntament de Torroella determinin quina és la qualificació urbanística de la finca concessionada i del règim jurídic aplicable.

Finalment es demana que si es vol seguir amb el projecte, que s’adeqüi la finca urbanísticament i que es revisin les condicions de la concessió.

Aquí teniu el document complet amb les al·legacions.